Aquest post és el resum d'una petita aventura a la que, malauradament he de posar punt i apart, que m'ha dut del petit casino de Vidreres a l'auditori de Girona. Sí, la meva fita no és tant gran com la seva, la dels protagonistes, que a banda d'haver recollit infinitat de premis i adeptes al llarg de l'any, en mitja dècada han passat d'un pis d'estudiants del C/ Muntaner de Barcelona a fer doblet de concerts al Palau de la Música.
L'aventura, la meva, va començar el primer dia de la primavera, una tarda de diumenge plujosa de març. En aquell petit teatre del casino de Vidreres, quanta gent hi deuria haver? Dues-centes? Mil menys que dissabte passat a l'Auditori de Girona. Entremig han passat grans tardes i grans nits: Torroella de Montgrí, La Cellera de Ter, Girona, Roses, Igualada, Figueres, Barcelona i Vic. Han estat 8 mesos (menys 1 dia) i (pels amants de l'estadística...) han estat 10 concerts, és a dir, el 10% (menys 1) dels concerts que han ofert en la gira B&B.
 |
| concert nº2: amb els Amics de les Arts a Torroella de Montgrí (9 d'abril) |
 |
| concert nº5: amb l'home-dona que treballa fent de gos i ens fa feliços a tots a Roses (14 d'agost) |
 |
| concert nº10: última parada: l'Auditori de Girona ple a vessar!!! (20 de novembre) |
I dissabte a Girona vaig viure l'últim concertsed'aquest curt però intens viatge, des de la grada senior (o la grada dels poc previsors, segons en Joan Enric) i flanquejada per les dones de gel que amb prou feines aplaudien entre cançó. Només puc donar les gràcies per una música que m'arrenca un somriure i també pels seus monòlegs que ja me'ls sé de memòria però encara em fan gràcia, tot i que hi ha personatges com la senyora de Rasquera a la que li van tocar (la cançó) o l'avi Pau Descansi, i també hi ha novetats, com els Binocles d'en Pere o una video-conferència Girona-Bogotà amb en Kurti el seu tècnic de só (però això últim, només de tant en tant...).
* Judith Garcia, moltes gràcies per escriure un dia qualsevol al teu fotolog sobre els Amics de les Arts i convidar-me a escoltar-los... és el millor regal que m'han fet en molt de temps! :)
Oh, Glòria! M'he emocionat i tot :D m'alegro que el "regal" t'agradés...i que siguis feliç escoltant els Amics de les Arts.
ResponEliminaEm sap molt de greu no poder ser al Palau de la Música i haver-los vist menys del que voldria, però espero que el "txollo" els duri molts anys i que nosaltres ho puguem compartir :)!