dimecres, 29 de desembre del 2010

Tira pa'lante nooo?

És una merda que l'any s'acabi a l'hivern. El temps se'm fica al cos i al cap, i no em deixa pensar objectivament. És per això que cada any, quan s'acaba l'any, acabo fent valoracions pessimistes, o valorant només el que va passar entre el juny i el setembre. Per tant (avís per a navegants) no feu gaire cas de les meves valoracions de l'any, segurament l'any ha estat molt millor del que dic que ha estat.

La sensació que tinc ara mateix, és que si el 2009 va ser un any de creixament, d'evolució, el 2010 ha estat tot el contrari: decreixament, involució. Massa llavors i massa poques flors. Si el 2009 va ser un any d'obrir portes, aquest any les he tancat gairebé totes. El 2009 em fa la sensació que va ser gran (tot i que, pensant-ho fredament només se'n salva l'estiu... però quin estiu!!!); en canvi, del 2010 tinc la sensació que se m'ha fet poca cosa, però en realitat ha estat ben farcit d'anècdotes, aventures, gent nova, retrobaments i comiats, i una carrera acabada, que no està gens malament!!!

D'aquest any em quedo amb totes les nits de concerts (del primer -Manel a Verges el 3 de gener-, al darrere -Orquestra Di-Versiones a la Mirona el 18 de desembre-); la mega nevada del març i la setmana sense llum (una aventura que sens dubte mai dels mais oblidaré) i l'incendi de Vilopriu; la nit que vem cantar al karaoke, el rodatge del videoclip de l'Orquestra Di-Versiones, la revetlla de Sant Joan, els carnavals d'estiu i d'hivern; el mini-stage a Roses, les Fires de Girona, el dia que vaig canviar un bed&breakfast per un Jean Luc i les nits més felices de l'any :)





para muestra, un botón...
alguns d'aquests millors moments de l'any en fotos
 

En definitiva, un any queda enrere i en comença un de nou. Ple de bons propòsits, objectius, i plans que segurament al final de l'any quedaran en no-res, com sempre passa. Però el que està clar és que aquest any començaré des de 0 de veritat. A tope!!






I el millor de l'any segons l'APM?



divendres, 24 de desembre del 2010

nadales

Nadales!!! Nadales per a tots i cadascun de vosaltres!!! A disfrutar-les...




* * * * *
Per a tots
* * * * *






* * * * *
Pels més clàssics
* * * * *






* * * * *
Pels més típics
* * * * *







* * * * *
Pels més crítics
* * * * *






* * * * *
Pels més somiadors
* * * * *





* * * * *
Pels més realistes:  Josep Thió, orquesta Fireluche – Engrunes De Neula A Dins El Xampany
* * * * *





* * * * *
Pels més nostàlgics: D'Estranquis – És El Teu Nadal
* * * * *




* * * * *

Pels més èpics: la nova de Manel
* * * * *




* * * * *
Pels més tropicals
* * * * *









* * * * *
Pels més xungos: Sapo – Txim Pum
* * * * *




* * * * *
Pels més moderns
* * * * *





* * * * *
Pels que falten
* * * * *






* * * * *

I pels que fan cagar el tió
* * * * *





Ah... el meu tió aquest matí m'ha deixat aquest video!!!




BONES FESTES!!!

dimarts, 21 de desembre del 2010

aquí és nadal (i estic content!)

Falten 3 dies pel dia 24. Alguns comencen les vacances, alguns comencen a estudiar a fons pels examens, alguns marxen fora, d'altres es queden, tothom va de cul comprant regals d'última hora,... Comença el Nadal.

Hi ha un grup de Facebook que diu: "a los 7 años kontaba los dia para navidad y ahora ni me habia dao kuenta k la otra semana es navidad" (escrit així, textualment, coses de les noves tecnologies). Jo no crec que sigui tant que ens fem grans (que també) i amb l'edat es perd la il·lusió -ja ho comentava l'altre dia-, sinó que l'arribada del Nadal es progressiva. Primer arriben les primeres boles, després els arbres i els llumets, més endavant els pessebres i els tions, i les nadales. I és que abans el Nadal anava lligat a unes dates estrictament lligades a la història del naixament de Jesus, ara el Nadal comença quan ho decideixen els comerços. Però a mi ja em va bé!! M'agraden les nadales (com més cutre sigui la lletra, millor... FUM FUM FUM!!!), les boles gegants i els arbres encara més gegants, els llumets que fan les tardes fredes d'hivern (avui comença l'hivern!!!) una mica més agradables...

No queda modern dir que m'agrada el Nadal, però deixeu de ser crítics ni que sigui per pocs dies amb el consumisme que ho embolcalla tot i deixeu-vos endur per l'esperit nadalenc... VISCA EL NADAL!!!!


Us deixo la nadala de TV3 símptoma que definitivament realment tenim el Nadal a sobre... tot i que no hi hagin panderetes ni nens cantant... però la Pegatina mola!!!

diumenge, 19 de desembre del 2010

Diu molt de tu

Avui se celebra la gran festa solidària de Catalunya. La Marató de TV3.

Vaig llegir que és la marató que recapta més diners de tot Europa, i el disc de la Marató és el disc més venut del nostre continent. No us sembla increïble???

Parlant del disc de la Marató, que ja fa dies que sona al meu cotxe, apart de que és una fantàstica manera de col·laborar amb la causa també és una forma de conèixer cançons i grups de música. I de descobrir que "Message in the bottle" - "Misatxa en l'ampoya") s'entén més en anglès que en català... però el que conta és la intenció!!! :)

Avui és dia d'estar-se enganxat a la tele. La Marató ens acosta cada any a l'entrada del Nadal, i és per això que em porta molt bons records d'anys enrere mirant la tele tot fent l'arbre de Nadal. Avui no hem perdut la tradició.



dijous, 16 de desembre del 2010

Coses de nens

Aquest estiu, de colònies a Vilopriu, sota un sol demolidor de finals de juliol, un nen de 5 anys em deia:

- Saps quin color és el meu preferit?
- El blau?
- No!!
- El verd?
- No!!
- No ho sé... Diga-me'l.
- El daurat!!
- Ala, que xulo!!!
- I saps què vull ser de gran?
- Què?
- Conductor d'avions.
- Ah, pilot!! Que guai no? I tindràs un avió?
- Sí!! Un avió daurat!!
- Em portaràs a fer una volta?
- Sí!!!



Ara que s'acosta Nadal, em fa pensar en lo guai que eren aquestes festes quan era petita, amb aquesta il·lusió desbordant dels nens quan tot sembla possible.

Anar a buscar molsa a Sant Daniel era una gran aventura, enfilar-se pels marges i arrencar-ne grans clapes (ara està prohibit, no?). I trobar trossos de suro per fer l'establia, i pedres per fer les muntanyes, i assecar el bruc per fer els caminets.

Ma mare que em deia: "M'he trobat el tió pel carrer i m'ha donat aquesta xocolatina per tu!!!" Després l'alimentava cada dia posant-li una poma sota la manta perquè em cagués molts regals.

I la il·lusió de veure els Reis Mags atravessant la meva ciutat... Dos mesos abans del 5 de gener, des de casa ja veiem llums sospitoses a la muntanya dels Àngels, eren els Reis que s'acostaven!!!
 
El dia que els Reis són els pares, el dia que el tió és un simple tronc de fusta (o, en el pitjor dels casos, una caixa de cartró), les festes de Nadal esdevenen únicament la gran festa del consumisme compulsiu. Quina merda!!
 


Per escoltar... Coses de nens (Els Amics de les Arts)



"No vol fer-se gran, tampoc demana tant..."

diumenge, 12 de desembre del 2010

el fanatisme* en xifres

L'altre dia estavem tots reunits al voltant de la tele mirant el programa No me la puc treure del cap (que des que van sortir els Gossos ja ha perdut tota la gràcia... perdoneu, però algú ho havia de dir!!). En un moment donat van sortir unes imatges del concert del Raimon que era el protagonista de l'episodi, i vaig dir, tota sorpresa:

- Collons!! Sí que tenia fans aquest home!!
- Abans la gent es movia per uns ideals, no com ara... - va respondre ma mare.

No vaig acabar d'entendre aquesta afirmació, sincerament. Abans també es feien cançons xorres... Si yo tuviera una escoba cuantas cosas barreria! Què passa, jo a les cançons del meu grup preferit els hi trobo sentit. D'acord: no parlen de pobles oprimits ni d'estaques que s'han de tombar, però diuen coses que fan pensar, que t'identifiquen, i fins i tot et pots inventar un doble sentit a la cançó per fer-te-les més teves.

I llavors és quan fas una valoració de tots aquests anys fent de gruppie. I un dissabte et poses a mirar l'agenda i a fer càlculs: 46 concerts (d'aquí a 4 (que no sé quan serà...) festa grossa!!!) i 29 municipis visitats (dels quals NOMÉS 16 són de la província del Girona, i sens dubte el que més he trepitjat (mal em pesi) és Barcelona). I en un moment d'èxtasi matemàtica i amb l'ajuda del google maps, em vaig dedicar a comptar quants quilòmetres havia fet seguint els Gossos (sí, ho sé, és molt freaki, no m'ho tingueu en compte). Total: 6.761 KM recorreguts (que vindria a ser el mateix aproximadament que anar a Tallinn (capital d'Estònia...per allà dalt) i tornar. Tot això en 6 anys, des d'aquell 24 de setembre de 2004 que casualment vaig topar-me amb ells a Santa Coloma de Farners. Va ser un fletxassu. Ah... i no voldria oblidar-me tampoc de tota la gent que he conegut al llarg d'aquests anys i que hem compartit tantes primeres files... (elles sí que són fans de debó!!!)

A casa no ho han entès mai (Un altre cop, Glòria? però si els vas veure la setmana passada!!), tot i que ara quan fa temps que no vaig a un concert em pregunten què passa amb els Gossos. El pitjor és que ja estic esperant que amb al nou any que comença tornin a omplir l'agenda de concerts!!!


21/06/2005: el meu tercer concert de Gossos,
però va ser el primer que no va ser un encontre casual.

7/12/2010: el meu darrer concert de Gossos, a Gurb,
i amb gent molt maca!!!



* Un dia en Roger va dir que no li agradava dir FANS sinó SEGUIDORS... però llavors va afegir que jo sí que era fan. Per tant si algú no se sent aludit pel títol, podeu canviar-ho per seguidors. A mi fan (de fanàtica, va dir) ja em va bé xD

dimecres, 8 de desembre del 2010

la setmana fantàstica

Diumenge 28/11:

Els gironins sabem que voltar una tarda de diumenge freda per Girona és molt avorrit, però si descobreixes que als Albeniz encara fan la peli que vols veure tot canvia. Vaig anar a veure Herois on hi surt l'Alex Brendemühl (que m'encanta!!), però el millor de tot és que la peli em va agradar, és d'aquelles que et recorden que fer-te gran és una merda i t'envolta d'una nostàlgia que fa una mica de ràbia però et fa sentir bé al mateix temps. Peli molt tendre i molt recomanable!!!
 




Dimecres 1/12:

Una nit de finals d'agost tot sopant al costat de l'estany de Banyoles se'ns va ocòrrer la boja idea d'anar al concert de Maldita Nerea, un grup que no tenia ni idea de qui eren. Faltaven molts mesos però vem comprar les entrades. I aquell llunyà dia va arribar, així que dimecres vem empendre el camí cap al Sant Jordi Club. I la veritat és que va valer molt la pena, va ser un concertàs, el millor que he anat aquest any segurament. No va faltar cap dels seus hits 40 principales. Visca el pop comercial!!!


Estàvem molt enrere... és que no vem anar a fer cua 12 hores abans!!



Diumenge 5/12:

Expedició gironina a la conquesta de la gran capital. En una setmana era el segon cop que anava a Barcelona i tenia por que se m'acabés enganxant el parlar no-neutra de la capital (sort que sóc una persona d'arrels fermes). La intenció era fer una diada nadalenca però les paradetes de Santa LLúcia estaven a rebentar de gent (inconvenients de la ciutat comtal) i a més feia fred. Així que vem aprofitar per canviar la diada nadalenca per la diada consumista (i sort que les botigues estaven tancades!!), i vem anar al cine a veure 3 metros sobre el cielo (3MSC pels més moderns) i a menjar un donut rotllo americà. Però el més espectacular del dia no va ser la meva colada per entrar la primera a l'envelat (que també, i n'estic molt orgullosa xD), sinó quan un ramat de nenes adolescents hiper-hormonades van entrar rotllo l'estampida de la peli Rey León (NOTA: no mireu el video si teniu un dia xof), sense cap intenció d'aturar-se. En aquell moment vaig veure passar la meva vida per davant. Però vaig sobreviure!!!


Gironines i Barcelonines ben avingudes :D


Dimarts 7/12:

Com diu aquella cançó: "Si no ho tens clar, no cal que ho intentis, o serà un temps que hauràs perdut..." Jo no ho tenia gens clar lo d'anar a Vic: era lluny, era car, i hi vaig anar només amb la intenció de engreixar el meu propi rècord no de concerts (que aquest any he anat a poquets) però sí de quilòmetres (perquè pels pocs concerts que he anat aquest any, d'anar amunt i avall sí que me n'he fet un bon fart). Però un cop allà, i després de veure el mercat medieval de Vic, que està prou bé, vaig pensar: almenys han tocat Un dia més (que és d'agraïr!). Així que tot i no tenir-ho clar, penso que va ser un temps molt ben invertit.


Cada dia que passa crec que els 8 megapixels del meu mòbil no existeixen...
Així que si voleu veure fotos guapes, visiteu el facebook de la Gemma Navarro :)
 
 
Dimecres 8/12:

I avui, havent dormit només 4 hores (que normalment en dormo 10!!!), i amb una sordera bastant bèstia, he anat a passar el dia a la muntanya (sí, a vegades vaig a llocs més hinòspits que el que visc jo). Recomanació: no aneu a una muntanya després d'haver estat en una discoteca perquè el canvi de pressió atmosfèric us pot deixar els timpans xungos!!

a en Festuc també li agrada molt jugar amb la neu!!


dimecres, 1 de desembre del 2010

torna a ser desembre




Si deixem de banda el més estètic,
i ens centrem només en el més ètic,
ens adonarem que torna a ser desembre,
i que altre cop tornem a ser els de sempre.

Xup xururu xup! xururu xup xup!

Si ens fixem només en el més ètic,
i deixem de banda el més estètic.
Ens adonarem que hem d’agrair a tanta gent
que puguem seguir buscant la glòria.

Res no és fàcil,
al camí no hi ha dreceres.
Però si es fa de nit,
 tindré la teva llum...

La laralala larala laralalala!
Xup, xururu xup! xururu xup! xup!

Si deixem de banda el més estètic,
i ens centrem només en el més ètic,
ens adonarem que torna a ser desembre,
i que altre cop tornem a ser els de sempre .


per escoltar...


el dia que vem pujar a cantar aquesta cançó amb els Filippo Landini...
memorable (no ens la sabiem!!!)