la setmana fantàstica

Diumenge 28/11:

Els gironins sabem que voltar una tarda de diumenge freda per Girona és molt avorrit, però si descobreixes que als Albeniz encara fan la peli que vols veure tot canvia. Vaig anar a veure Herois on hi surt l'Alex Brendemühl (que m'encanta!!), però el millor de tot és que la peli em va agradar, és d'aquelles que et recorden que fer-te gran és una merda i t'envolta d'una nostàlgia que fa una mica de ràbia però et fa sentir bé al mateix temps. Peli molt tendre i molt recomanable!!!

 

Dimecres 1/12:

Una nit de finals d'agost tot sopant al costat de l'estany de Banyoles se'ns va ocòrrer la boja idea d'anar al concert de Maldita Nerea, un grup que no tenia ni idea de qui eren. Faltaven molts mesos però vem comprar les entrades. I aquell llunyà dia va arribar, així que dimecres vem empendre el camí cap al Sant Jordi Club. I la veritat és que va valer molt la pena, va ser un concertàs, el millor que he anat aquest any segurament. No va faltar cap dels seus hits 40 principales. Visca el pop comercial!!!



Estàvem molt enrere... és que no vem anar a fer cua 12 hores abans!!




Diumenge 5/12:

Expedició gironina a la conquesta de la gran capital. En una setmana era el segon cop que anava a Barcelona i tenia por que se m'acabés enganxant el parlar no-neutra de la capital (sort que sóc una persona d'arrels fermes). La intenció era fer una diada nadalenca però les paradetes de Santa LLúcia estaven a rebentar de gent (inconvenients de la ciutat comtal) i a més feia fred. Així que vem aprofitar per canviar la diada nadalenca per la diada consumista (i sort que les botigues estaven tancades!!), i vem anar al cine a veure 3 metros sobre el cielo (3MSC pels més moderns) i a menjar un donut rotllo americà. Però el més espectacular del dia no va ser la meva colada per entrar la primera a l'envelat (que també, i n'estic molt orgullosa xD), sinó quan un ramat de nenes adolescents hiper-hormonades van entrar rotllo l'estampida de la peli Rey León (NOTA: no mireu el video si teniu un dia xof), sense cap intenció d'aturar-se. En aquell moment vaig veure passar la meva vida per davant. Però vaig sobreviure!!!

Gironines i Barcelonines ben avingudes :D

Dimarts 7/12:

Com diu aquella cançó: "Si no ho tens clar, no cal que ho intentis, o serà un temps que hauràs perdut..." Jo no ho tenia gens clar lo d'anar a Vic: era lluny, era car, i hi vaig anar només amb la intenció de engreixar el meu propi rècord no de concerts (que aquest any he anat a poquets) però sí de quilòmetres (perquè pels pocs concerts que he anat aquest any, d'anar amunt i avall sí que me n'he fet un bon fart). Però un cop allà, i després de veure el mercat medieval de Vic, que està prou bé, vaig pensar: almenys han tocat Un dia més (que és d'agraïr!). Així que tot i no tenir-ho clar, penso que va ser un temps molt ben invertit.

Cada dia que passa crec que els 8 megapixels del meu mòbil no existeixen...
Així que si voleu veure fotos guapes, visiteu el facebook de la Gemma Navarro :)

 
 
Dimecres 8/12:

I avui, havent dormit només 4 hores (que normalment en dormo 10!!!), i amb una sordera bastant bèstia, he anat a passar el dia a la muntanya (sí, a vegades vaig a llocs més hinòspits que el que visc jo). Recomanació: no aneu a una muntanya després d'haver estat en una discoteca perquè el canvi de pressió atmosfèric us pot deixar els timpans xungos!!

a en Festuc també li agrada molt jugar amb la neu!!