Gent estranya (i famosa) que et pots trobar en un concert

Quan vas a un concert, la majoria de vegades no tens el menor interès cap a la persona del costat. Normalment hi vas amb els amics a passar una bona estona i a veure aquell grup que t'agrada tant. I això que a vegades estàs més en contacte amb la persona desconeguda del teu costat que amb la persona coneguda de l'altre costat. Aquella que t'empeny, amb la que inicies una guerra de colzes per a la no-invasió del teu espai vital, aquella que et fot la cervesa per sobre o et crida a la orella, aquella que intenta tant si com no posar-se a davant teu o deixa passar els seus 15 amics a un espai on només n'hi queben 2 o 3. A vegades, gràcies a déu, no sempre passa això. A vegades, la persona del teu costat passa desapercebuda, o bé crida l'atenció per altres motius.

Fa 10 dies erem a Verges. Hi havia molta cua, però vem fer una colada espectacular i varem posar-nos a primera fila en un temps rècord (2 minuts des que varem baixar del cotxe fins que vem arribar arran de les valles), quan hi havia gent que feia 1 hora que rondava per allà. I, com sempre, el concert va començar amb retard. L'espera es va fer llarga (però millor a dins que a fora, amb una fred que pelava!!). Parlavem de les modes: de les pulseres de plàstic amb forma d'animals, de les de la Sara Carbonero, i de modes encara més antigues (i més cutres, si és possible), com les pulseres de silicona amb missatges més o menys profunds, les típiques de chinitos de la nostra infància, i els xumets de plàstic de colors que ens penjavem del coll fa més de 15 anys. Entre aquestes cabòries i records, ens vem adonar que l'home del meu costat feia estona que navegava pel Facebook des del mòbil.

Aquell mateix home, uns minuts més tard, era el que cridava "l'home que treballa fent de gos", "laralai!!" ("La merda se'ns menja"), "en un tren transsiberià", "tu vius al planeta piruleta", i altres frases sueltes de cançons. I anava afegint: "Aquesta m'agrada!!! A vegades!!!", però fins a la quarta o cinquena vegada que ho va dir no va ser "A vegades". Anava acompanyat d'un nen amb cara de pomes agres, que no cantava però encertava més bé els títols que el senyor. L'home en qüestió em va cridar l'atenció per tot això i perquè era molt molt alt, amb els cabells ben blancs, i perquè era dels que va empenyent amb el colze, intentant invadir espai, cosa que no suporto (perdoneu, però ho havia de dir!).

Uns dies després, tornant cap a casa, mentre al cotxe sonava el "Bed&breakfast", tot rememorant aquella gran nit de Verges, em va venir al cap l'home en qüestió, i vaig pensar que algun dia podria fer un post al bloc sobre gent estranya que et pots trobar en un concert. Sí, aquest seria un bon títol. Però la meva gran sorpresa va ser quan aquella mateixa nit, els Amics de les Arts van penjar al facebook el vídeo que havia gravat l'Eduard a "Per mars i muntanyes", i la gent comentava que hi havia en Pere Gratacós a les imatges. Vaig buscar aquest nom al Google i sorpresa!! Pere Gratacós, ex-entrenador de la selecció catalana de futbol era l'home estrany del meu costat.

La captura de pantalla amb anotacions de Paint...

I el video...