La revolta dels dracs (una versió alternativa de la llegenda de Sant Jordi)

Fa molts i molts anys, en un país molt i molt llunyà, una societat d'humans molt avançada als seus temps es dedicava a l'explotació dels dracs que vivien a la zona, fent-los servir de mà d'obra barata. Els pobres dracs procuraven amagar-se entre les muntanyes, però la força bruta dels homes i de les seves avançades màquines de matar els obligaven a treballar com esclaus amb salaris molt baixos i pitjors condicions de treball. Aquells dracs, cada vegada eren menys; doncs, malgrat que els sabés greu abandonar la terra on havien habitat durant segles els seus avantpassats, decidien fugir; enfrontant-se a perills desconeguts, cap a un nou món on creien que tindrien una vida molt millor.

Hi havia una família de dracs que estava estalviant per emprendre aquesta fugida, però la sort els va donar l'esquena una vegada més. El pare després de patir diverses lesions lumbars a causa del seu dur treball i no poder anar a la feina, va ser acomiadat sense dret a rebre res. Així doncs, es va veure a l'atur, sense ingressos, i amb una família per mantenir i un somni per complir.

I malgrat que sempre havia estat un drac molt centrat, molt raonador i molt entenimentat, en aquell moment va perdre els estreps en veure que el seu somni se n'anava en orris i que hauria de continuar malvivint sota la humiliant dictadura dels humans. Va ser llavors quan no va poder contenir la seva ràbia, va explotar, i va anar traient foc pels queixals (i no en sentit figurat), cap al poblat dels humans, on va calcinar moltes de les llars d'homes que li suplicaven perdó, però ja res aturava aquell drac que endrepava furiós alguns dels peixos grossos que l'havien maltractat temps enrere.

Arreu del món va arribar la notícia del drac que s'havia aixecat contra els opressors. I aquells dracs que anys enrere havien fugit de la seva terra atemorits, ara hi tornaven amb més força que mai, per unir-se a la lluita. I aviat tot el poble va quedar en ruïnes, i ara eren els humans els que s'amagaven a les muntanyes per refugiar-se.

Però enmig del caos i la destrucció, va aparèixer un home. No era alt ni fort, més aviat el contrari, i portava barba d'unes quantes setmanes. Anys després se l'hauria anomenat hippy. Però ell es feia dir Jordi. Des de lluny veia flamarades que sortien de les boques dels dracs que ja n'eren centenars, però no tenia por; i va atravessar la porta de la muralla d'aquella ciutat, que ja era la única cosa que quedava de peu, i caminà intuïnt els carrers que ja practicament havien quedat esborrats després de la batalla desigual. Fins que es va topar amb un drac enorme amb intencions d'acabar amb ell, però el seu posat honest i tranquil van desconcertar-lo de tal manera que enlloc d'endrapar-lo va preguntar abans qui era.

En Jordi va explicar que venia en so de pau, i amb una proposta molt suculenta per als dracs. Lluny d'aquell racó de món tant castigat per les penúries que els humans havien fet passar als dracs i posteriorment amb la revenja d'aquests, uns homes bons havien fundat la ONG Save the dragons, hi havia creat un paradís per a ells: una zona d'interès natural protegida, on els dracs podrien tenir menjar a l'abast i viurien tranquilament amb les seves famílies. Així doncs, la oferta va convènce'ls, i van abandonar aquella terra per anar-se'n a viure a l'altra banda del món on van ser feliços per sempre més.