Setmana Santa a Girona

A mi, és que m'agraden aquestes coses tradicionals amb un punt de ranci, de patata bullida, d'antic. I la Setmana Santa no és l'excepció. No té res a veure amb la religió, suposo que és nostàlgia i bons records d'infantesa.

El diumenge de Rams estrenar vestidet, i anar a cals padrins a buscar la palma i el palmó amb el que escombravem metres i metres de carrer. I en acabat, el millor: la mona de pasqua!! Amb el ninotet de moda (aleshores es portava el disney) i els mítics pollets grocs i peluts.

el dia del Ram, l'any 1992

Dimecres hi havia una altra cita de nivell: la desfilada dels Manaies. Sempre vaig pensar que era injust que només poguéssin fer-ho els nens això, jo també volia posar-me una cuirassa daurada, una faldilla vermella, aquells mitjons grocs i alts amb sandàlies i sobretot aquell casc amb una escombra al capdamunt. I la llança per picar al ritme d'aquella melodia de flabiols que tinc ben gravada al cap (una vegada que plovia vaig trencar un paraigües fent veure que era la meva llança). I fer l'estrella a la plaça del Vi... Una passada!!!

El divedres també sortien els Manaies, juntament amb les vestes (que de petita em feien molta por) i els passos. Això ho trobava una mica sàdic i trist, no m'agradava gaire; però el fet de sortir de nit i tornar passades les 12 de la nit, era una aventura que mereixia la pena viure. Ja de més gran, en plena adolescència, hi anavem i reiem dels cucurutxus i els ulls torts de les vestes, i la gent ens mirava molt malament però era igual, ens divertiem molt.

L'altra alternativa que estava molt bé (tot i que només hi vaig anar una vegada, quan tenia 10 anys) és la Dansa de la mort de Verges. Aquells esquelets saltant d'una manera tant estrambòtica, em van colpir. I també el fet de veure en Lluís Llach, tot i que això no sé si va ser de veritat o és una imaginació que ha anat agafant pes a mesura que han passat els anys.

A Girona durant un parell d'anys també es va celebrar la Dansa Macabra, el dijous sant, on es representava que la mort no té miraments a l'hora d'endur-se la gent a l'altre barri. Era xulíssim, no sé perquè va deixar-se de fer...

Us deixo un video resum de tot plegat...