Però aleshores em ve al cap l'aventura d'ahir. I aquella frase tòpica de que l'important no és l'objectiu sinó el camí per aconseguir-lo. I, collons, quin camí!!!
Però el passat divendres l'objectiu era un altre, l'objectiu era que sigués "com abans". Era el meu objectiu, però necessitava la complicitat d'aquelles persones que en aquell anhelat "abans" compartien amb mi aquella màgia dels concerts de Gossos des de feia 5 o 6 anys. I no em va costar gaire de convèncer-les perquè siguéssin partíceps d'aquest viatge en el temps. Aquella emoció que sentia només de pensar en com de guai seria, de seguida es va estendre com una grip, i totes estàvem eufòriques. I jo encara més, no només pel concert sinó per haver transmès aquell bon rotllo, aquella emoció, aquella adrenalina a les meves amigues. I a tot això, s'hi va sumar una frase de de la meva pel·lícula preferida, una frase que deia algo com: "Tinc una gran missió. Ser feliç per aquells que ja no hi són i complir els seus objectius".
Va arribar el gran moment, i aquell dia no parlava del meu grup preferit com sempre faig, per no oblidar els meus orígens i volent demostrar quelcom, aquell dia parlava del meu grup preferit perquè així ho sentia. Perquè a vegades les coses es fan sense sentir-les, però aquell dia sentia molt fort a dins meu que tenia ganes de veure el meu grup preferit perquè sí, perquè sabia que m'ho passaria genial... com abans.
I vestides amb les samarretes de fans, ja no teniem vergonya d'aixecar el dit a El camí quan ho fa en Roger, ni de moure els braços com en Juanjo a La nit s'acaba... Fa 4 anys enrere la nostra màxima aspiració era demostrar com de fans erem sabent-nos què feien en cada moment, i ara això ens fa vergonya, que ja tenim una edat... Deixem-nos de formalismes, deixem-nos portar, flipem com abans. Saltar en un concert de Gossos és adrenalina pura. I divendres ho vam fer, i a més amb la complicitat d'un públic (bona gent a Olot) entregat, que saltava quan calia, i fins i tot ens vam ajupir a Buscant Espais donant un èmfasi brutal a la cançó.
Potser una nit com aquella ja no es repetirà més (és molt patillero presentar-nos allà i demanar fotos i firmes, com si no en tinguéssim cap xD), però sí que aquell entusiasme que va anar creixent a mesura que s'acostava el concert segueix a dins meu.
Perquè no hi ha res millor que veure el teu grup preferit.
I tot això té una banda sonora:
jo també salto i moc els braços (discretament) a la nit s'acaba, però jo encara sóc més freaki... crido com una posseïda quan entra la guitarra després dels cops de bateria d'en Santi, i jo sí que tinc una edat,... però en aquella estona tant se me'n refot l'edat i el q sigui, salto, canto ballo i m'encanta ser una fan! apa, ja ho he dit! Us entenc pq em sento igual, però jo de moment encara ho sento igual, no he tingt el momento bajón! i ara aviat tindré doble dosi.... i ja compto els dies, i també els dies per saber quins altres bolos tindran... mira, això ho fa saber qu quan surts d'allà tens les piles carregades per un temps! Ostres, el meu comentari és més llarg que el teu post... (i'm sorry)
ResponEliminaNo soc tan fan dels Gossos com tu però em sembla que si no me n'hagués allunyat quan van treure el Jardí del Temps, probablement ho seria hehe. Hi vaig tornar amb Oxigen. I sí, he anat a prou concerts per fer el mateix moviment que fa el Juanjo quan diu "i viatjar per un estiu etern" i aixecar el dit quan ho fa en Roger...
ResponEliminaSí, també sóc una fan declarada dels Amics. Però és que el que em passa amb els Gossos quan vaig a un dels seus concerts... Buf!! Buuf!!! BUF!!
No és millor, ni és pitjor. És completament diferent i no ho puc comparar!
Abi, ets una persona admirable, tinc ganes de compartir concert de Gossos amb tu, que ara fa temps... Què tal el 20 de maig? :)
ResponEliminaYas, està bé tornar als orígens, tornar a escoltar un disc d'un grup que havies aparcat i descobrir que continuen sent tant bons com abans. A mi m'encanten els Amics de les Arts, però amb els Gossos hi ha quelcom de caliu, de complicitat, que s'ha anat forjant amb els anys que fa que els segueixo que fa que, apart de que és un grup que musicalment m'encanta, em transmet unes bones vibracions. Què vol dir aquest: "Buf!! Buuf!!! BUF!!"??
Aquest BUF! Vol dir que és d'una intensitat molt gran que no sé com explicar!! Les lletres, la música, tot el que signifiquen...
ResponEliminaAixò de la complicitat i les bones vibracions que tens tu amb els Gossos, ho tinc amb els Amics, hehe. Deu ser que cal que els planetes es conjuntin una mica per què aquestes coses passin. Una altra cosa que encara no sé massa com explicar...