divendres, 25 de novembre del 2011

la meva millor amiga

Sempre hi és.
Esperant-me darrera la porta.
Incondicional.
A qualsevol hora.
Tant si fa bon dia com si fa mal temps.
 Sempre disposada a aguantar-me,
a escoltar-me (tot i que és de poques paraules...);
a donar-me l'escalfor.
M'ajuda a despertar-me,
però també m'acompanya abans d'anar a dormir.











És ella.
La meva amiga, LA DUTXA.        

         

dilluns, 21 de novembre del 2011

3 anys després (i encara no sé per a què serveix)

Un dia com avui de l'any 2008 vaig obrir el meu compte de Facebook. Ja ho veieu, me'n recordo perfectament, va ser un dia important de la meva vida. Me'l vaig fer perquè tothom en parlava, tothom en tenia, però ningú sabia explicar-me el que era.

L'estiu abans, una amiga em parlava entre cucurutxos i orxates sobre el facebook. "Carallibre? Quin nom més cutre..." responia jo, incrèdula, mentre ella em cantava les mil meravelles d'aquest nou invent: "Molt millor que el fotolog, i amb moltes aplicacions". 

Sincerament no li vaig fer cas, i continuava centrada amb el fotolog. Aquell meravellós invent on la gent hi penjava una foto del pícnic familiar o del dia a la platja amb els amics o del concert del seu grup preferit mentre ho explicaven a continuació i a sota els amics hi podien dir la seva. Era bonic compartir experiències que quedaven ordenades de forma cronològica i que encara ara fa il·lusió clicar un dia qualsevol d'un any qualsevol i recordar què vas fer. Aquell invent que aglutinava tanta gent i alguns fins i tot pagaven per poder penjar més d'una foto al dia. Que lluny queda aquella època daurada, malauradament ja fa anys que agonitza. De fet, mancada d'aquest espai personal i poc efímer, vaig decantar-me per obrir aquest bloc.

Més endavant, en varies ocasions (totes elles fallides), van intentar convènce'm del Facebook, encara que relament ningú sabia explicar-me què era ni perquè servia. El que realment em va fer replantejar-ho va ser una nit de concert quan una bona amiga m'explicava que aquella mateixa tarda havia parlat amb el baixista de Gossos per un xat que hi havia al Facebook. Vaig obrir els ulls com dues taronges, i més quan vaig sentir que ell mateix li deia a una fan que li sonava la seva cara del Facebook. Jo ja flipava, i només em va caldre una tarda d'avorriment màxim fent un treball sobre l'alteritat (que francament, només recordo que vaig treure una molt bona nota, però no recordo ni què vol dir aquest concepte ja), per teclejar Facebook al Google. Registrar-s'hi va ser un tres i no res, i vaig al·lucinar quan em va sortir una pantalleta amb "Gent que potser coneixes": la primera persona era aquell baixista. Màgia!!! 

Ara, 3 anys després, encara no entenc l'èxit d'aquesta xarxa social. Tot és tan efímer que 3 minuts després de publicar alguna cosa ja ha desaparegut. Mentrestant, l'amiga que em venia tant bé el Facebook ha tencat el mur i es dedica únicament a tafanejar els dels altres. I mentrestant, el baixista del que us parlava, amb prou feines publica res i, per suposat, té el xat desconnectat. 

Ara, 3 anys després, m'he encandilat del Twitter. És la nova eina de comunicació: periodistes, artistes i polítics l'utilitzen per llençar breus missatges als seus seguidors. Crec que me'n faré un. En el fons, no són més que ganes d'estar exposats a l'aparador d'Internet, que ens mirin, que ens llegeixin. Com la gent que es posen darrere el periodista per tal de sortir a la tele. Encara que no tinguin cap aportació important a fer. Com jo quan escric en aquest bloc que a vegades em plantejo si algú realment se'l llegeix. 

divendres, 18 de novembre del 2011

Reflexions abans del dia de reflexió


Demà és dia de reflexió, però com que sé que molts de vosaltres us la suarà reflexionar (ei, a mi també... els dissabtes no reflexiono, els dissabtes només descanso). O sigui que us deixo una imatge que circula per internet de fa uns dies, per si encara no teniu clar què heu de fer... Ah!! I no us vull colar propaganda electoral, però el partit Escons en blanc, feu-hi una ullada... almenys no diuen mentides!!!





Tot i que, voteu el que voteu, sempre estarem igual...

dilluns, 14 de novembre del 2011

prohibicions i interessos

NOTA!! (pels més puritans): No estic fent apologia de l'alcoholisme, estic queixant-me de lleis absurdes. 

Fa uns dies llegia la notícia de que a Girona es multarà per fer "botelló" (el català correcte passa'l). El botelló consisteix en un acte social on un grup de persones es reuneixen per consumir begudes alcohòliques a la via pública. Com el que es fa en un bar de copes d'aquests que a l'estiu treuen taules a fora (i també a l'hivern, pels fumadors), o a les barraques de tantes festes majors. Les conseqüències són les mateixes: gent que no se sap controlar i la lia, o soroll fins a altes hores de la matinada. Però no, els bars no els tencaran.

Si el problema és que els menors beuen (que per cert: jo quina culpa en tinc?): en primer lloc, que se'n responsabilitzin els pares no l'Ajuntament; en segon lloc, qui no ha vist un adolescent bevent alcohol en algun bar?; i en tercer lloc: feta la llei, feta la trampa; i sinó faran botellón a un altre lloc o casa d'algú.

A ningú se li escapa que darrere d'aquesta llei hi ha interessos de molts locals d'oci nocturn que es veuen afectats per aquesta pràctica del botelló. A aquest pas, aviat prohibiran veure fanta de taronja del Mercadona (que per cert, és molt dolenta!) enmig del carrer...


dilluns, 7 de novembre del 2011

la llosa del temps

Feia dos mesos que passejant pels carrers de Girona al vespre, quan ja fosquejava, deiem que feia "olor de Fires" (un concepte que només els gironins captem i entenem). Feia setmanes que planejàvem les sortides de Fires (fins i tot feiem "sopars-reunió" previs, perquè no se'ns escapés cap detall). Feia dies que dormia malament pensant en la imminent arribada de les Fires. I és que són tants i tant bons els records que tinc de les Fires dels darrers 23 anys, que és impossible emocionar-se quan arriben aquestes dates.

Però després et cau la llosa del temps al cim. El temps meteorològic, la pluja ens ha arruïnat la majoria dels dies (tot i que el concert de Gossos estampat de paraigües va ser xulo!). I el temps cronològic. Aquest fa més mal a llarg plaç. Et va rossegant per dins cada cop que te n'adones que hi ha coses que ja no pots fer. Que et mareges pujant a les atraccions, o que amb 2 cubates l'endemà tens ressaca. Que els teus amics ja no aguanten fins les 5 de la matinada de festa (potser ni tant sols tu), que ningú s'enganxa gomets a la cara, i que al bus nocturn t'hi trobes nens que havies tingut al casal no fa pas tants anys.

La llosa del temps cau inexorablement sobre tots nosaltres, i per molt que intentis evitar-ho sempre hi ha algú que és allà per dir-te que t'has fet gran.

Aquest vespre, m'he creuat amb el Ratón vacilón con Gato comilón.
Se l'enduien ja fins l'any que ve, m'ha fet una pena...

____________________________

Aquest any el temps (climatològic) ens ha fet mal i no hem pogut gaudir com ens hauria agradat de les Fires, però unes bones fotos ens faran recordar els bons moments. Us deixo un parell de galeries: