dilluns, 30 de maig de 2011

els anuncis d'Estrella

Fa 2 anys, concretament un diumenge bastant ennuvolat per ser 31 de maig, estava embrancada en l'aventura de comprar uns bitllets d'avió per anar a Eivissa. El plan era anar a Formentera a veure els Gossos. Però l'endemà ens va sorprendre a tots (i als que haviem comprat el dia abans bitllets d'avió, encara més!) un anunci magnífic de la cervesa Estrella damm que reflectia un idil·lic estiu a l'illa. Aquella cançó, aquell anunci, aquell somni fet realitat va marcar un abans i un després.




L'any passat tothom esperava la segona part de l'anunci. I, tot i que a nivell emocional per mi no va ser el mateix, he de reconèixer que em va regalar grans moments i una de les millors nits de l'estiu (bé, no tot el mèrit va ser de la cançó....).



I aquesta nit s'estrena l'anunci, la tercera part, també molt esperada. Segurament molts de vosaltres l'haureu vist ja per internet. Als que no, espereu-vos a veure'l per la tele, fa més il·lusió!!! És més del mateix: el noi, la noia, els amics, el mar i les cerveses. Com a novetat, aquest any treballen una mica (els demés eren uns vividors!!!), però les escenes de la cuina sobren bastant i en Ferran Adrià encara més (perdoneu però algú ho havia de dir!). Per cert, fixeu-vos que cada any són més curts aquests anuncis... Se'ls hi estan acabant les idees.

Pels que no pogueu esperar-vos...

dimarts, 24 de maig de 2011

jo de gran vull ser... paleta!!

Quan acabes la carrera i et plantejes el buit que tens per davant et passen moltes coses pel cap. Treballar, si trobes feina. Tornar a estudiar. Que et toqui la loteria. Si tens molta sort i treballes, et planteges altres coses: M'he equivocat de carrera? És lo meu això? Em paguen suficient per la feina que faig? Quan tens un dia dolent, definitivament te n'adones que t'has equivocat de feina, de carrera i de vida, que havies d'haver nascut sent milionari. I llavors et plantejes solucions viables. Tornar a estudiar, tenir una vida contemplativa o buscar una feina que t'exigeixi poc a nivell emocional i sense presses. Et passen pel cap diverses opcions: jardinera o, en la versió urbanita, florista; artista; pastissera; monja (budista a poder ser, que queda més cool); tertuliana del Sálvame (llàstima que això de fer cuentu no se'm doni bé...);... Fins que un dia, per casualitat (la vida és plena de casualitats), entra a casa un paleta . Sembla una feina dura: a ple hivern treballar pels carrers buits, a ple estiu sota un sol de justícia... Però et fixes en la seva manera de treballar, a un baix ritme d'intensitat; tant baix que quan el tornes mirar el trobes apoltronat a la teva cadira preferida dormint. Jo de gran vull ser paleta!!


no m'invento res, aquí la prova del delicte!!!

dissabte, 14 de maig de 2011

12/05/2007

Fa 4 anys. No sé si són molts anys 4 si n'he viscut 23. Sigui com sigui, sembla que fos ahir. Ha passat depressa, com si després de tot allò, el temps hagués premut l'accelerador. De fet, fa 4 anys del dia més important de la meva vida (i no exagero!), però no sé quan va començar tota aquesta aventura. No recordo exactament el dia en que un pensament irracional va fer acte de presència dins el meu cap, i va anar prenent força, i com qui no vol la cosa va esdevenir una realitat. No sé com ni quan se'm va acudir la bogeria d'enviar correus electrònics a l'Ajuntament del meu poble, prou feina que devien tenir. Va ser un pressentiment, potser una visió, però sabia que allò havia de funcionar. Tampoc recordo en quin moment em vaig posar a convèncer amics i coneguts de forma compulsiva, mai havia estat tant persuasiva. No ho entenc, però tothom (tant si els interessava com si no) s'hi van abocar de ple, potser els vaig encomanar la tremenda il·lusió que vivia en aquells moments.

Sí que recordo, en canvi, el dia que em van confirmar que aquella bogeria esdevindria un somni fet realitat. Era un divendres al vespre, era a l'Eix-Bus anant cap a Manresa, a veure el primer concert de la gira Oxigen. Entrant a Vic, no recordo si eren quarts de 8 o de 9, em va sonar el telèfon. Vaig fer un crit que va retrunyir per tot l'autobús. Després l'eufòria d'un concert amb cançons noves.

A partir d'aleshores 2 mesos de nervis continguts, com la calma abans de la tempesta. Em va agafar por, tenia por que passés massa depressa, després d'esperar-ho tant. Faltaven encara molts dies i ja tenia la sensació de que hagués passat, com quan el dia abans de fer la selectivitat pensava que estava a la platja descansant, i encara no havia fet el primer examen.  Només desitjava que fes bon dia. Això era el colofó d'un dia perfecte. I així va ser: un dia de maig radiant.

Va arribar el dia, i semblava que flotés. No era la festa del meu poble, era la meva festa privada, feta a mida. Tants dies esperant-ho i aquell matí assolellat no semblava que deparés gaires sorpreses per la majoria de la humanitat. Tampoc per a mi, que sabia del cert què passaria aquella nit. El que va desencadenar el final precipitat de tanta contenció, va ser una trucada del meu amic Didac que tenia els Gossos apunt per entrevistar-los per a la ràdio municipal. I a partir d'aleshores, més de 10 hores non-stop. Sense adonar-me'n em trobava dient adéu amb la mà a la furgoneta dels músics. I després, de nou, la calma.

Tota la resta forma part d'uns records molt íntims i personals, que es van endulcint a mesura que passen els anys. A hores d'ara em seria francament difícil explicar tot el que va passar aquella nit, aquesta mena de coses no es poden explicar després de tant de temps, les coses perden molt valor, sort que a dins del meu cap ho tinc mantinc intacte. I sort que després del concert vaig fer una extensa crònica al fotolog en 3 parts: PRE-CONCERT, CONCERT i POST-CONCERT.


Segurament no és la millor foto del món, de fet no sé qui la va fer...
Però el moment que va captar, per mi, va ser un dels més importants de la meva vida
(els que hi vau ser, sabreu de què parlo :D)

divendres, 6 de maig de 2011

Curt i musical

1. SPOTIFY:

Des de principis de mes, han canviat l'spotify. Ho anunciaven en diferents diaris des de fa dies. El pànic es va extendre com una plaga. 10 hores de música només!! Però el que fa més pànic és poder escoltar només 5 vegades una cançó. I després què? Jo, per si de cas, encara no he engegat l'spotify des de llavors, per por de que se m'esgotin els minuts només triant la cançó que vull escoltar. La culpa és de les discogràfiques, i la solució la pirateria. Jo que encara de tant en tant em compro algun disc original, cada vegada en compraré menys des que vaig descobrir el portal http://www.compartim.cat/ on hi ha totes les novetats discogràfiques en català per descarregar gratuïtament. Tot i que no cal ser tant radical (hi ha una pàgina de Facebook que es diu "Spotify tu antes molabas" on es poden veure diferents alternatives per escoltar música on-line i gratis).



2. ENTRE MASSA I MASSA POC:

Els Sopa de Cabra avui venen entrades pel 3r Sant Jordi. No sé com està el tema de venda d'entrades, però no crec que triguin molt en esgotar-se. Com en les altres ocasions. Mentrestant, molt lluny d'aquest bany de masses, artistes (d'un cert renom, no estic parlant d'un pringat que comença), com en Joan Masdéu (ex-whiskyn's amb disc nou sota el braç) ha de suspendre un concert a Girona per poc públic. El concert havia de començar a les 23h. Varem presentar-nos allà a menys 10, no es veien rastres de vida al voltant de la sala. A les 23:30h es va presentar l'artista en questió i va dir que començarien a les 00h. A les 00.15 varem tornar-hi i ens van comunicar que el concert se supenia. Després de perdre 1 hora i mitja, passar fred en una nit massa freda per ser abril, varem tornar a casa sense concert i sense haver vist el Polònia.



3. CATALANS DE L'ANY

Estava contenta. Entre els 3 primers classificats al Premi Català de l'Any que organitza el Periódico de Catalunya i TV3 hi havia un dels grups que més m'agraden i que sens dubte van ser els grans triumfadors l'any passat. Sí, sí, estic parlant dels Amics de les Arts. Però fa uns dies que han baixat a la classificació i van cinquens. Jo crec que s'ho mereixen més que ningú, i també penso que ja està bé que sempre guanyin els del Barça, que cansinos!!! És per tot això que us demano que voteu per fer que quedin entre els 3 primers!!! Podeu votar cada 24 hores i a més entrereu en el sorteig d'un super viatge a Lanzarote!!!

VOTAR EL PREMI CATALÀ DE L'ANY!!!



4. FESTA MAJOR DE VILABLAREIX

Avui comença la festa del meu poble. Us deixo el cartell i el programa... Si a algú li interessa venir, serà divertit! :)

Cliqueu aqui per veure el programa en format PDF :)
























5. MINUTOS MUSICALES

Us deixo amb els minutos musicales d'Antònia Font per encarar el cap de setmana!!


dilluns, 2 de maig de 2011

Com abans

L'últim post que vaig escriure sobre els Gossos, deia:

Però aleshores em ve al cap l'aventura d'ahir. I aquella frase tòpica de que l'important no és l'objectiu sinó el camí per aconseguir-lo. I, collons, quin camí!!!  

Però el passat divendres l'objectiu era un altre, l'objectiu era que sigués "com abans". Era el meu objectiu, però necessitava la complicitat d'aquelles persones que en aquell anhelat "abans" compartien amb mi aquella màgia dels concerts de Gossos des de feia 5 o 6 anys. I no em va costar gaire de convèncer-les perquè siguéssin partíceps d'aquest viatge en el temps. Aquella emoció que sentia només de pensar en com de guai seria, de seguida es va estendre com una grip, i totes estàvem eufòriques. I jo encara més, no només pel concert sinó per haver transmès aquell bon rotllo, aquella emoció, aquella adrenalina a les meves amigues. I a tot això, s'hi va sumar una frase de de la meva pel·lícula preferida, una frase que deia algo com: "Tinc una gran missió. Ser feliç per aquells que ja no hi són i complir els seus objectius".

Va arribar el gran moment, i aquell dia no parlava del meu grup preferit com sempre faig, per no oblidar els meus orígens i volent demostrar quelcom, aquell dia parlava del meu grup preferit perquè així ho sentia. Perquè a vegades les coses es fan sense sentir-les, però aquell dia sentia molt fort a dins meu que tenia ganes de veure el meu grup preferit perquè sí, perquè sabia que m'ho passaria genial... com abans.

I vestides amb les samarretes de fans, ja no teniem vergonya d'aixecar el dit a El camí quan ho fa en Roger, ni de moure els braços com en Juanjo a La nit s'acaba... Fa 4 anys enrere la nostra màxima aspiració era demostrar com de fans erem sabent-nos què feien en cada moment, i ara això ens fa vergonya, que ja tenim una edat... Deixem-nos de formalismes, deixem-nos portar, flipem com abans. Saltar en un concert de Gossos és adrenalina pura. I divendres ho vam fer, i a més amb la complicitat d'un públic (bona gent a Olot) entregat, que saltava quan calia, i fins i tot ens vam ajupir a Buscant Espais donant un èmfasi brutal a la cançó.

Potser una nit com aquella ja no es repetirà més (és molt patillero presentar-nos allà i demanar fotos i firmes, com si no en tinguéssim cap xD), però sí que aquell entusiasme que va anar creixent a mesura que s'acostava el concert segueix a dins meu.

Perquè no hi ha res millor que veure el teu grup preferit.



I tot això té una banda sonora: