dimarts, 10 de gener de 2012

0

Les frases típiques i tòpiques, de que la vida és com una muntanya russa, o que tot són cicles... són ben certes. Una de cal y otra de arena, que dirien els castellans.  L'estabilitat està bé, però és poc emocionant, avorreix. Quan estàs al pou, necessites remuntar i saps que aquest moment tard o d'hora arribarà. En canvi quan tot és fantàstic, saps que tard o d'hora hauràs de baixar del núvol flonjo i tornar a tocar de peus a terra. A vegades vius un any que creus que ha estat el millor de la teva vida, i l'any següent, quan intentes repetir-lo, fracasses estrepitosament. I finalment, el tercer any decideixes trencar amb tot i començar de zero. Borrón y cuenta nueva (una altra frase feta a tenir en compte). Sense pretensions, sense ambicions, sense esperar res. Deixar-se portar. I llavors acaba l'any i fas valoracions i veus que t'has endut un grapat de sorpreses i de bons moments. Perquè, al cap i a la fi, no cal tant per ser feliç.




1 comentari:

  1. Oix... Que macu!!! Jo crec que el 2011 ha sigut un gran any!! :) (I el 2010 també ho va ser)

    ResponElimina