La increïble i verídica història del cotxe aparcat

Sí, amics, això és una història totalment increïble però del tot certa. La vaig viure en primera persona el passat dijous. Fins i tot, degut a la seva magnitud, va ser citada pel gran (¿?) Jaïr Domínguez al Síndic de Greuges de la Segona hora (ho podeu escoltar aquí: dijous 19/01 minut 15.03).

Jo sortia d'un examen oral d'anglès. Hi havia somiat les 4 nits anteriors, però no estava nerviosa. Després de superar el mal tràngol (que crec que no va anar tant malament...), sortia tota cofoia pensant que per ser 19 de gener, feia un dia magnífic, el sol apretava, al cel pràcticament ni un núvol, i la temperatura era molt agradable. Intentava recordar on havia deixat el cotxe en la llarguíssima renglera d'aparcaments que hi ha al costat de hortes de Santa Eugènia (un petit oasi d'aparcament enmig del caos circulatori de Girona (prometo un post sobre això)). Sí, el meu cotxe era cap al mig i a la banda esquerra. Només calia anar mirant cotxes fins a trobar-lo. Però em vaig distreure quan vaig veure el cotxe de la Clara, que havia entrat després de mi a fer l'examen oral. Vaig pensar: "Carai, quina casualitat, ha aparcat ben a la vora del meu!" De fet, entre el seu i el meu, només hi havia un cotxe gris platejat. Havia marxat el capullo (o capulla) del pluriel que havia aparcat de biaix, obligant-me a plegar el mirall.  

Vaig dirigir-me a desplegar el mirall abans d'entrar al cotxe, quan... SORPRESA! Algú m'havia petat el mirall. Fills de ****!!! No es pot anar a fer un examen ni amb tranquil·litat. Vaig anar per entrar al cotxe, resignada, i a través del vidre veig els seients regirats, la ràdio arrencada i l'agafador lateral de la porta també. A l'introduir la clau al pany, no girava, vaig suposar que l'haurien forçat per entrar."No em pot estar passant a mi això..." pensava, mentre em disposava a treure el mòbil per trucar al meu pare, mentre observava a través del vidre la magnitud de la catàstrofe. 

Era el meu cotxe, no n'hi havia dubte, estava igual de brut... però vaig voler-ho comprovar mirant la matrícula. M'havia equivocat, no era el meu, el meu estava 3 cotxes més amunt. I per cert, no estava tant brut.