dimarts, 21 d’agost del 2012

Cuenca (trencant tòpics)

En el post anterior parlava de marxar de viatge. De destins de moda i de clàssics d'aquells que no fallen. Però algú sap on és Cuenca?? A l'España profunda, allà on fa tanta calor, que sembla un desert, que tenen ramats de toros gegants i mania als catalans. Doncs bé, aquí estic per trencar tòpics. España profunda no, de fet ens moviem en alçades d'entre 800 i 1.200 metres, tot i que no ho semblava!! Lo del desert, també és un dir, allà on estavem allotjats Uña era més verd que marró, per dir-ho d'alguna manera. Aigua, plantes i tota mena d'animals. De ramats de toros gegants també n'hi havia, en varem veure uns quants, s'alçaven imponents sobre els turons vigilant els cotxes forasters que circulaven per aquelles contrades. I finalment la mania als catalans... suposo que això no és una cosa de territori sinó de la persona. De gent intolerant n'hi ha a tot arreu. 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -


El primer dia, varem aturar-nos a Albarracín, un poble turístic (però turístes del propi país, i no d'aquells estrangers que venen a beure sangría fins a reventar). Però tenia aquell encant de poble, tot i els guiris, al més pur estil Rupit, per dir-ho d'alguna manera. 


Maco, no?

Acabant de fer el camí cap a Uña, varem aturar-nos a veure el naixament del Tajo, que malauradament estava sec.

El segon dia varem passejar entre les pedrotes gegants de la Ciudad Encantada deixant volar la imaginació per veure les formes que suggerien les roques. Alguns, la única cosa que varen veure (apart d'una plaga de catalans), va ser un esquirol que s'havia despistat.  



El Tormo, una de les formacions rocoses més famoses de La Ciudad Encantada


I tot seguit varem continuar el camí cap a Cuenca: casas colgadas (res a envejar a les cases de Castellfollit de la Roca), catedral, castell i la torre Mangana. 

Cuenca a vista d'ocell (si aneu amb cotxe haureu d'aparcar aquí,
o sigui que gaudireu d'aquesta magnífica vista, i també de la pujada
per després anar a buscar el cotxe). 

El tercer dia, visita a las pozas (gorgues) de Uña, per refrescar-nos una mica. Però de tant freda, no hi va haver collons de banyar-s'hi!!! Tot i així, l'excursió va valer la pena!!! A la tarda varem anar fins a Los Callejones de Las Majadas, que vindria a ser algo similar a la Ciudad Encantada però gratis. I al capvespre, al mateix municipi de Las Majadas, varem veure com el sol es ponia des de Los miradores amb uunes vistes espectaculars i el cel coronat de voltors. 

I el quart dia, varem agafar el cotxe disposats a fer KM. Primerament, parada a Belmonte i al seu castell ple d'història: de batalles i reconstruccions.

El castell s'alçava imponent sobre la vila de Belmonte
i era visible des de la llunyania.


I a continuació, carretera fins a Mota del Cuervo, per veure els famosos molins que varen inspirar a Cervantes a escriure el mític Don Quijote. 

"Ves allí, amigo Sancho Panza, donde se descubren treinta, o pocos más,desaforados gigantes con quien pienso hacer batalla y quitarles a todos las vidas"

Per acabar, varem arribar-nos fins a Alarcón, uns castells que envolten un poble, o un poble amb molts castells.

sembla d'un conte de fades, de dracs i de prínceps i batalles

Finalment el darrer dia, varem fer una passejadeta per la vora d'un riu (diria que era el Júcar, però no n'estic segura!), tot atravessant uns túnels que servien per transportar aigua i ara són transitats per espeleòlegs assedegats d'aventures i turistes despistats com nosaltres que sort en teniem de la función linterna de l'iphone!!! Des del costat del riu teniem unes magnífiques vistes del Ventano del Diablo, un forat esculpit a la pedra a causa dels efectes de la natura i que servia de fantàstic mirador del canyó i del riu.

I ja tornant cap a casa, varem fer parada de rigor a Teruel, per veure l'art mudéjar, conèixer la història dels amants i canviar l'aigua de les olives.

La plaça del Torico. Un toro minúscul que tenen posat al cim d'un pedrestral.
A vegades tant, i a vegades tant poc!!!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada