dilluns, 31 de desembre del 2012

Escollir el millor moment de l'any


Cada any, com ja va sent tradició, escric una entrada al blog* fent unes breus reflexions. Bé, estic gairebé confirmant que aquestes seran les últimes, perquè cada any dic el mateix i arriba un punt que ja no cal. Però deixeu-m'ho fer per última vegada...

Us convido a fer un exercici: escollir el millor moment de l'any. Primer feu-ho visceralment: el primer que us vingui al cap. Però després trieu-lo amb cura: repasseu des del dia 1 de gener amb la ressaca i tal, tots els dies que han anat passant, fins a arribar avui. És una bona manera de recordar bons moments, però també mals moments, i fer valoració de tot plegat. La vida és com una muntanya russa, i efectivament no tots els dies són els millors. Afortunadament tendim a quedar-nos amb els bons, però també és bona idea tenir en compte els dolents, saber aprendre'n d'ells i no tornar a fer els mateixos errors.

I quan penseu en tot això us n'adonareu de la grandesa de les petites coses. Sovint, el millor dia de l'any ho és per un petit detall que el fa d'allò més especial. En el meu cas, crec que va ser un dissabte de juliol. Em van regalar unes entrades per un concert immillorable en un entorn immillorable i una companyia encara més immillorable. Aquella nit a CapRoig veient els Amics de les Arts. Un molt bon record.



Que aquest 2013 sigui encara molt millor per tots!!!

______________________________________

(*) BREUS REFLEXIONS D'ALTRES ANYS:

2010: Tira pa'lante, no?
2011: 0

divendres, 21 de desembre del 2012

3 possibles finals

Falten pocs minuts per les 12.12, l'hora que diuen que s'acaba tot. De moment fa un dia radiant, molt tranquil, no sembla que s'hagi d'acabar res. Pensava que em llevaria amb un cel molt vermell, com aquell capítol de Doraemon que es pensen que s'acabarà el món (no sé si sabeu de què us parlo...). Però les aparences enganyen, no només en les persones. Jo de vosaltres estaria alerta... perquè si no és a les 12:12, encara queden moltes hores abans d'arribar al dia 22. Jo amb tota la paranoia del món, m'he imaginat 3 possibles finals molt èpics. Que si s'ha d'acabar, fem-ho bé!!! 

(atenció! tots ells me'ls he imaginat a càmera lenta, o sigui que per favor, no trenqueu el clímax)

1) Un gran terratrèmol i la terra s'esmicola sota els nostres peus. Persones, animals i restes d'edificis, tots volem (A CÀMERA LENTA!!!), al ritme d'aquesta cançó:


2) Arriben els OVNiS i d'ells en baixen extraterrestres de 2 metres d'alçada mínim, amb la pell molt verda i estirada, amb metralladores mega-futurístes que disparen a tort i a dret, i es mouen al ritme d'aquesta cançó (són super mainstream!):



3) Un tsunami gegant. Arrassa Barcelona i posteriorment la resta del país. Només se salven alguns surferos que disfruten de les onades, mentre canten aquesta cançó (amb la veu d'en Joan Colomo, que queda més canalla):



Trieu la vostra versió preferida... O poseu-li cullerada i imagineu-vos el vostre final preferit. (Morir enrampats mentre poseu les bombetes a l'arbre de Nadal no s'hi val. És hortero!)